Puigdomènec

Pertanyia a la parròquia de Sant Julià d'Úixols.
El mas està situat a 832,8 metres d'altitud, en el contrafort de la carena denominada Serra de Puigdomènec, a la primera plataforma que es forma en aquesta carena. A la dreta del torrent de Salvatges i a l'esquerra del Sot de Puigdomènec. Just en la mateixa carena i al nord-oest del mas Salvatges.

L’edifici es troba en estat de rehabilitació, amb l'antiga entrada cap al costat de ponent, mirant en direcció al poble de Granera i el corral de darrere.

La primera documentació que s'ha trobat on es parla d'aquest mas, és un pergamí de finals del segle XII, pertanyent a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV amplia les donacions del seu pare, Ramon Berenguer III, a l'orde del Temple. El document, traduït del llatí, diu així:
"Jo Ramon Berenguer, comte de Barcelona y príncep d'Aragó, dono i cedeixo al mestre del Temple Ponç Hug de Tenes i a la seva encomanda els llocs i masies de Salvatges, Coll d'Ases, Puigdomènec, l'Agulló, la serra de Sant Joan i l'ombria de Vilanova, ampliant el que el meu volgut pare donà per fundació, i comprometinse el Temple a establir una atalaia a la part alta del lloc dit Roc Castellar i reedificant i fortificant el palau que donà el meu pare. Donat en Barcelona en els idus de març de 1135, any del Senyor"
En posterioritat, es troben referències documentals del mas Puigdomènec en les relacions de llars habitades o "fogatges" dels anys 1497 i 1553 en la Batllia General de Catalunya.